dissabte, 20 d’agost de 2011


Avui he volgut observar quin tipus de joc sorgia a partir d’uns ninos amb les seves cares.
Per a realitzar-los cal imprimir fotos de les seves cares, tantes pinces de roba com a ninots es vulguin fer, colors, jo ho he plastificat , amb aeronfix, segur que també queda bé, i una cola potent ( jo utilitzo MONTACK, de secat ràpid i ultra forta) i velcro pels vestidets.

Quan he tingut els ninots fets, els he deixat sobre la taula amb alguns vestidets. He fet una primera tongada de vestits de princesa, doncs és amb el que la Montse gaudeix més.
La Montse, la Leila i l’Adrià, son els protagonistes d’aquest joc, son cosins i passen força temps junts, amb els conseqüents estira i arronsa, i això ha estat el primer que he pogut observar en la primera mitja hora de joc. La Montse creava un conflicte entre els personatges , i creava diàlegs entre ells on es veia clarament, que es coneixen perfectament, doncs a cadascú li donava un rol, cadascú tenia un punt de vista diferent, i el conflicte s’acabava solucionant  canviant de joc. La Montse ha creat una història, un petit conte, utilitzant (sense ser conscient) les parts bàsiques de tota bona literatura infantil :
-PRESENTACIÓ , INTRODUCCIÓ: “ Anem a una festa al castell”
-ES PRESENTA UN PROBLEMA: “tots no cabem a dins el castell, qui queda a fora?”
-PROCEDIMENT DE RESOLUCIÓ: “l’Adrià és un nen, millor que vigili a fora” .La Leila i la Montse van molt contentes al castell, però l’Adrià està trist perquè vol entrar: “Adrià ... és que no cabem...” Aleshores busca diferents posicions per fer entrar a tots els personatges.
-SOLUCIÓ: “Doncs millor anem a un altre lloc” I el joc i la història, acaba amb tots tres en una capseta que simula una barca, i marxen tots cantant.

El joc ha continuat , aquest cop amb els vestidets, primer fent combinacions, i tot seguit, reproduint contes coneguts per ella com ara la Blancaneus, la Bella i la Bèstia... I han sorgit noves idees i iniciatives com voler fer més personatges i més vestidets.


Amb aquest joc, he pogut observar una manera d’iniciar-se en la lectura, el fet de crear els esquemes mentals per a elaborar una història, els ajuda a preveure el què passarà, que és el mateix que passa quan agafem un llibre i mirem el títol i la il.lustració. Sense adonar-nos, ja fem una anticipació del què ens suggereix la portada. Esquematitzar una història, ofereix una oratòria organitzada i amb aquest tipus de joc, el vocabulari s’amplia diàriament.
La diferència que he observat entre jugar amb els ninots comercials, i aquests personalitzats, és de caire emocional, he observat empatia entre els personatges, i molt de tacte a l’hora de manipular-los i d’endreçar-los.
L’elaboració no és massa complicada, i el resultat ( encara per observar molt més) ja mereix la pena!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada