AMB UNA CAPSA DE CARTRÓ

Al Diari Ara, 7 de gener de 2012, trobem una reflexió que ens agradaria compartir amb vosaltres, més que sobre el joc, sobre la capacitat d'acció dels infants amb els materials de qualitat que els podem oferir. I què entenem per qualitat, doncs aquella joguina o material que va creixent amb l'infant, que li formula reptes d'acció, que li permet crear, imaginar...

Per exemple... UNA CAPSA DE CARTRÓ.

Us convidem a que agafeu una , sigui quin sigui la seva dimensió. Si teniu infants, podeu observar quina o quines accions sorgeixen. Si no en teniu... us animeu a crear?

La Montse: 

Veu a la porta una capsa a punt de ser llençada al contenidor. L'agafa amb un clar objectiu.

"SEMBLA UN ROBOT!" Aleshores va a la cuina i comença a crear amb diferent tipus de material, posant en pràctica molt aprenentatges i practicant amb les lletres.

I què passa quan l'acció és compartida? Doncs que les opcions de creació i de joc, són més riques i diverses.

NOA I MONTSE

L'Eva, Andrés, Oriol i Andreu,

Un clar exemple de la necessitat de creativitat que tenim menuts i ganàpies, com , de sobte, el infant que reposa en el nostre interior, ressorgeix i transforma la il.lusió, la imaginació i les ganes de joc, en una cosa tan fantàstica com aquesta caseta que ens mostra la família López. Joc de textures, formes que afavoreixen el moviment... Amagar-se, trobar-se... Un joc compartit entre menuts i ganàpies.

 La Leila i la Montse, volen fer un vaixell, però no tenen gens clar com fer-lo per a que quedi bonic i a l'hora pugui navegar pels països de la seva imaginació... Fer un primer tempteig, per desprès posar-ho en practicar i poder elaborar una verificació, una observació que els fa treure conclusions. El més meravellós, quan busquen solucions a partir de l'observació. 

Segur que en podríem posar milers d'exemples, de fet, si, com a adults us ve de gust gaudir una estona, en aquest enllaç podeu trobar algunes idees per a reciclar capses de cartró. I si us animeu a compartir-les amb els menuts i a demostrar que la fórmula menuts i ganàpies , tal i com ens han ensenyat l'Eva i L'Andrés són una bona opció de joc en família, ens les podeu enviar. Us animeu?

A LA BANYERA

Ja fa un temps que, navegant per internet, veig una pràctica molt freqüent a molts països. Aprofiten l'hora del bany per a oferir propostes manipulatives als infants , sobretot als més petits.

Segur que molts us sentireu reflectits en aquella etapa ,on els infants, passen d'adorar el bany a fer-ne un drama cada cop que s'apropa aquest moment. Doncs arribats a aquesta desgana, després de molt de temps, decideixo apaliar aquesta situació , fent una proposta prou motivadora.

Es tracta d'agafar escuma d'afaitar, colorants alimentaris i algun recipient pla (jo he utilitzat una safata per a magdalenes).

A partir d'aquí, ben fàcil, barregem colors amb l'escuma i cap a la banyera!

En un primer moment, es pot observar un cert criteri estètic, fent dibuixos acurats, amb el pinzell...

                                                     

De sobte , unes gotetes d'escuma cauen a sobre el peu. Ràpidament em mira, esperant la meva reacció, la qual cosa em fa pensar com arribem a coaccionar les accions dels menuts. Quan son molt petits, mai no busquen les nostres aprovacions, i mica a mica, amb les normes que els imposa la societat, els anem tallant les ales a la imaginació, a aquella acció que els fa ser les petites persones que son. 

En veure que no dic res, deixa el pinzell i retorna a una d'aquelles etapes que pensem ja s'han superat, la del plaer sensorial. La Creativitat perd tot l'interès i comença a agafar l'escuma amb les mans i a pintar-se tot el cos. I me n'adono que, un cop més, els donem empentes per créixer, per fer-se grans... per deixar de ser ni nens, ni persones petites, per ser allò que els adults volem que siguin, frenant-los la seva identitat. I amb aquest exemple podem parlar la llibertat d'aprenentatge, no de conceptes ni de continguts, no el llibertinatge on  tot si val. La llibertat de créixer sempre essent una persona.

UN JOC DE TOTA LA VIDA

Un d'aquells jocs amb els que tothom ha jugat en versió paper. Ara us mostrem la versió modernitzada de la mà de la Sílvia Roca. Amb feltre, ens regala aquest llibre portable i de fàcil ús, amb unes opcions de joc obertes i que poden anar creixent amb l'infant, doncs un cop dominen el traç i les tisores, poden elaborar el seu propi vestuari.

TRES EN LÍNIA

De vegades, tenim coses d'ús quotidià a la mà dels infants, però desconfiem de l'ús que en fan o que en poden fer. I és normal, doncs tenim una imatge d'infant que es basa en la desconfiança, pensem que tot ho fan per fer-nos "la punyeta", per prendre'ns el pel... No dic que algun cop no vulguin entrar en aquest joc, tot és un aprenentatge, i com qualsevol concepte que es necessiti interioritzar, precisa d'una pràctica. En aquest cas, una pràctica d'habilitats socials, que, als adults, ens sol treure de polleguera.

Però molts cops, si donem un vot de confiança, els menuts ens poden sorprendre com en aquesta ocasió, on l'espera d'un adult que es sentia atacat, va donar peu a la posada en escena de molts dels conceptes escolars que acostumem a veure sobre paper, en fitxes, que ara es diuen "feines".

Amb uns quants mocadors de paper, un infant va activar un munt de coneixements previs. Va fer una seriació que es va transformar en un tauler de joc, d'un joc que ja era conegut per a ella: el 3 en línia. 

Ràpidament apareix el primer repte, "quines fitxes puc fer servir?" Com ara a l'escola tot s'intenta fer de forma vivencial, la nena va provar de jugar amb el seu cos... una mica complicat per a fer dos equips...

Aleshores, va iniciar la seva recerca d'objectes. Però no podia ser qualsevol cosa, necessitava classificar tres peces similars per a un grup, i tres peces amb un denominador comú en l'altre. La recerca no era gens fàcil, però al final pensa en les sabates, i sense saber ni suma no restar, ni tant sols sap llegir el codi numèric, va estar capaç de reunir-ne 6. I no només això, només col.locar-les en el seu taulell, va estar capaç de repartir-les en dos grups, les petites i les grans. Però hi ha un parell de sabates que no es pot separar, aleshores decideix posar un paper a una d'elles, per a diferenciar-la.

Ara sí, sense tenir ni idea de matemàtiques, en poc més de 20 minuts de joc, la Montse ha practicat uns quants conceptes que de ben segur, quan sigui més gran i el currículum li digui que els ha d'estudiar, farem que els oblidi...

MEMÒRIA PERSONALITZADA

Un dels jocs més típics que oferim als infants, acostumen a ser els memories, jocs de memòria que consisteixen en fer parelles tapant i destapant imatges o paraules. En podem trobar una gran varietat en el mercat, però en aquesta ocasió, hem elaborat un de personalitzat. Primer capturem imatges , nosaltres hem ofert la càmara de fotos al protagonista per tal que fes les captures que més li interessessin. Després el joc manual : retallar les impresions i plastificar-les, i el resultat, moltes hores de joc compartides.

1,2,3... COMPTEM?

És complicat tractar els nombres amb els infants. Estem en una societat on tot es desxifra, sóm moderns, doncs no fem estudiar res de memòria, o això és el que ens pensem. Tot el que aprenem ho hem de fer de forma vivencial, hem de trobar-li un sentit i una utilitat per a que el nostre cervell ho emmagatzemi en la memòria que no sigui temporal. Des de que soc mestra, em pregunto una i una altra vegada, com és possible que no recordi on són molts dels accidents geogràfics que em portaven a treure 10 quan els estudiava. Crec que la resposta està en que mai no li vaig trobar el sentit, recordo i sé ubicar perfectament els llocs que he visitat, però el que vaig empollar repetint un altre cop sobre fotocòpies en blanc, la seva ubicació... han desaparegut del meu mapa memorístic.

Aquest text pretén ser una reflexió sobre com aprenem i com fem aprendre conceptes abstractes com són els nombres, als més menuts, per tal de prendre certa consciència de la importància dels primers aprenentatges, per poder interioritzar-los i anar avançant en el nostre complexa sistema educatiu.

Els nosmbres són presents a la nostra vida. Des del primer dia de vida dels infants els mesurem, els pesem, anotem en una llibreta nombre, xifres. El primer any de vida ve acompanyat d'una espelma (segurament amb un 1 sobre un ninotet). Però els pensem petits, incapaços d'entendre. El mateix passa als 2 anys i fins i tot als 3, seguim mesurant, dient que han fet un any més, però tot de forma banal. Però de sobte ens trobem a L'ESCOLA, i en general, trobem els nombres escrits, que els fem repassar, directament, els donem el número 3 escrit, en gran format, perquè es pinti o es ressegueixi . De cop i volta, pretenem que, només al veure un grafisme en forma de 1, 2, 3 els infants ja relacionin el concepte amb l'escrit. Un cop més accelerem processos, i ens saltem passes, no deixem temps a la manipulació, a la vivencialitat que ens porta a entendre el que aprenem.

Us heu fixat mai que fa un infant amb un munt de pedretes? i amb botons de colors? és pràcticament segur que observem classificacions , potser sense sentit per a nosaltres. Però i si oferim materials per a que aquestes classificacions comencin a tenir un sentit?

A partir dels 2 anys (més o menys) els infants realitzen un joc oral: fan cantarelles amb els nombres. Sovint es salten el 6, o el 7. Ens dóna la sensació que ja saben comptar, però el que estan fent i el que necessiten fer, és practicar-ho per ells mateixos i en forma de joc. On ja els hauríem d'ajudar ( etapa de domini dels moviments segons Maria Antònia Canals), és quan comencen a relacionar el nombre amb un objecte diferent, enumeren una sèrie d'objectes o persones. Aquesta etapa segueix sent de pràctica i recerca dels recursos personals i els podem ajudar amb la pronunciació numèrica. Però això, no vol dir que sàpiguen comptar, doncs generalment, no són capaços de posar un nombre concret a un grup d'objectes, és a dir, saben comptar 1, 2, 3, 4 com a seriació, però si els preguntem quants en tenim en total, els costa dir 4. Pels voltants dels 5 anys, ja són capaços d'extreure el nombre al conjunt d'objectes . Hem de respectar les fases per tal de no saltar-nos etapes d'aprenentatge. Hem de donar temps als infants i opció i materials per a manipular, i sobretot... si volem compartir amb ells aquest processos, els hem d'observar i respectar... 

"El niño que tiene libertad y oportunidad de manipular y usar su mano en una forma lógica, con consecuencias y usando elementos reales, desarrolla una fuerte personalidad."

María Montessori.

Per saber més més...:

http://www.udg.edu/projectesbiblioteca/GAMAR/Materials/tabid/17595/language/ca-ES/Default.aspx

Primer nombre i primeres operacions: Maria Antònia Canals . Dossiers. Rosa Sensat

LES MONGETES, LA JÚLIA I EL SEU ENTORN

A la Júlia, des de ben petita li han agradat molt les mongetes verdes. L’altre dia vam sortir a passejar  i ella va parar a la fruiteria. Va mirar-se el que hi havia amb molta atenció i quan va veure les mongetes, va anar ràpidament a localitzar una bossa, la va agafar, la va obrir i va començar a ficar-hi mongetes d’una amb una, amb molta cura.

Després va anar al dependent i li va donar la bossa de mongetes perquè ella sap que abans de marxar, hem de pasar per caixa. Aleshores, ella va demanar monedes al seu pare per pagar. Després d’haver pagat, va agafar la bossa que el botiguer li va donar, també amb respecte, sense presses, al ritme de la petita.

Era gairebé l’hora de sopar i… endevineu què vam sopar? Sí, les mongetes que la nostra filla havia triat. Aquell dia ella i el pare van fer el sopar plegats, tot preparant les mongetes per posar-les a bullir.

Avui, quan he parlat amb la Júlia i hem decidit fer mongetes, ella estava molt contenta i de seguida ha vingut a seure amb mi a taula per ajudar-me a preparar-les! Estava molt contenta i reia. Potser perquè aquestes mongetes ens les havien donades uns bons amics? Eren de l’hort de l’avi del Nil, l’amic de la Júlia.

Quants al•licients i quanta satisfacció per ajudar avui a fer el dinar. Però resulta que les mongetes de l’avi del Nil són molt fortes, grosses i carnoses. Eren dures i per més que la Júlia ha intentat tallar-les amb els dits, no ho ha aconseguit. Es posava de mal humor perquè no hi podia fer res i es cansava d’intentar-ho sense èxit una i una altra vegada. Aleshores, ella mateixa m’ha donat la clau per dona-li la volta i hem trobat la manera en que ella s’ha sentit satisfeta ajudant a preparar les mongetes.

La Júlia ha deixat la mongeta que tenia a la mà i ha començat a ficar a dins de l’escorredor les puntes de les mongetes. A l’escorredor hi havia les mongetes tallades que anàvem  a cuinar i les puntes de les mongetes anaven quedant en un piló damunt de la taula. Quan he vist que ella, tota concentrada i cofoia del que feia, posava les puntes, hem anat a buscar un platet. Aleshores, jo deixava tots els talls, fossin per menjar o no a prop d’ella i ella els posava allà a on tocava (al plat si eren puntes, a l’escorredor si eren talls per cuinar). Hem passat una bona estona compartint el moment  i preparant el dinar. Fins i tot, ella ha estat mirant-se les mongetes: com eren per dins, com eren per fora, com eren les puntes, ha mirat la temperatura tot posant-se alguns trossos a la galta i rient i mirant-me quan sentia la fredor.

Ha estat esplèndid! Hem après moltíssim i sobretot, del que hagués pogut ser un intent d’ajuda i col•laboració frustrat, n’hem tret una molt bona experiència! I des d'aquell dia, cada vegada que tenim mongetes per sopar, la Júlia és una cuinera més. I, a poc a poc, també anem adaptant els utensilis a unes mides que ens puguin anar bé a tots tres.

PETITS CONSTRUCTORS

“Si obrim bé els ulls i les orelles, allà on sigui que l’infant jugui, veurem un desplegament d’imaginació, una font inesgotable de plaer, idees, descobertes, iniciatives de pensament i acció.”

(Elisabet Abeyà )

I aquesta afirmació l’hem pogut constatar avui a l’espai de joc. Avui el material seleccionat ha estat de caire natural: pedres (fetes per nosaltres), pals, branquetes, taps de suro, i trossos de fusta.

Deixant triar als infants quin material utilitzar i com utilitzar-lo, els permet crear situacions com la que hem viscut avui, on el temps s’ha aturat, el món ha desaparegut, i la creativitat ha emanat una font de jocs de descoberta.

Jugant i jugant, s’ha produït un tempteig amb els desnivells, buscant la manera de crear unes rampes capaces de resistir el pes dels cotxes. Veient que algunes són més viables que d’altres.

Crear túnels o, millor dit, buscar els recursos per fer passar un objecte per dins d’un altre sense alterar la seva dimensió...

Quan oferim materials naturals, al contrari que passa amb les joguines comercials, deixem llibertat de joc, llibertat de creació. I cada infant dóna un ús diferents als elements, depenent del seu moment evolutiu. Si us hi fixeu, les joguines convencionals, són massa indicadores del que s’ha de fer amb elles, donen poc espai a crear nous jocs, i , generalment, sempre són dels mateixos colors i textures. A part de cares, la seva vida, al ser de plàstic, acostuma a ser més reduïda.

 Constructors de jocs, constructors d’aventures, constructors d’històries... Qui no coneix als 3 porquets? En aquestes imatges no els veureu, doncs són a dins de la primera  caseta, tots 3 junts, esperant la trucada del llop, sabent que la tirarà bufant, jugant amb la por a sentir-se sols, els tres junts per fer-se companyia davant  la por del previsible.

Petits constructors de joc, petits constructors d’aprenentatges, petits constructors de vida.

ELS DITS I LES TITELLES

Hi ha una dita feta amb les manetes, molt coneguda per grans i petits:

AQUEST ÉS EL PARE…

AQUESTA ÉS LA MARE….

AQUEST FA LES SOPES…

AQUEST SE LES MENJA  TOTES…

I AQUEST DIU…

PIU, PIU, PIU, QUE NO HI HA PEL CAGANIU?

Però, us heu fixat com els costa moure els ditets de forma independent als menuts de menys de 3 anys? I és que la segmentació de les parts més petites del cos, encara no la tenen interioritzada.

De cançons per a treballar el moviment dels petits dits, hi ha unes quantes, algunes més conegudes que altres, però conegudes per tothom.

Hi ha altres maneres de fer jocs amb els ditets, com utilitzant titelles de dit. Ja sabeu els beneficis de fer jocs amb titelles, i amb les de dit, s’afegeix la pràctica d’una habilitat motriu. Però avui us presento un joc de titelles especial, amb un guant i complements, podem crear titelles personalitzades. La nostra és ben senzilla: un guant negre, dues boles unides per una goma elàstica, i hem cosit un tros de tela vermella per simular una llengua, i a crear una nova història!

 Aquesta idea l'hem extret d'un formació (molt recomenable) que vàrem fer al Taller de la Teia Moner. Us recomanem que cliqueu a teràpia i titelles, on podreu descobrir tots els beneficis del fantàstic món al que ens porten aquest personatges dirigits:

"Els titelles són generadors de múltiples aprenentatges, no solament involucren el saber (els conceptes, lo purament cognitiu), sinó que també impliquen el saber fer (els procediments, mètodes, tècniques, estratègies...) i l’ aprendre a ser (normes, valors, actituds...)." Teia Moner

http://www.teiamoner.com/indexcat.htm

TIPI INDI

Us presentem el tipi indi que ha fet la Sílvia per a l'espai de joc.
No sé si us heu fixat mai, o si podeu recordar  la màgia d'amagar-se, de trobar un espai d'intimitat. On jugar a resguardar-se del llop, practicant una emoció tan contradictòria com és la por. Un espai exclòs de la mirada de l'adult, on cada infant pot jugar a ser ell mateix, o a ser una mare que cuida dels seus bebès...

Un espai on refugiar-se sol o amb companyia. Aquest tipi té capacitat per a 3 o 4 infants.

El podeu utilitzar a l'espai de joc, però per si el voleu fer per a casa, us posem un enllaç al tutorial que va inspirar a la Sílvia a fer aquest refugi de màgia i fantasia.
Esperem que us agradi i que el vingueu a provar ben aviat.

tipi indi