dimecres, 7 de març de 2012

L'HORA DE DORMIR

L’hora de dormir suposa un dels majors reptes pels pares i mares de la nostra societat. Actualment, tenim dues “guies” que marquen tendència, dos mètodes que ens parlen del son dels infants, però que no ens parlen de l’hora d’anar a dormir. Un moment del dia on grans i petits estem cansats, on a tots ens agradaria prémer un botó i que aquells ullets oberts es tanquessin, i aquell cos ple d’energia es desconnectés. Però vet aquí la diferència entre les màquines i els humans… tenim vida! I això comporta tenir costums socials, i hàbits familiars que cal respectar. Per això triar entre un mètode i un altre és una tasca molt complicada.
Primer de tot, l’hora d’anar a dormir, requereix un gran esforç per l’adult des del primer moment que decideix ser pare i mare. L’hora de dormir és un moment del dia igual d’important que el bany, que el sopar, que el jugar... El problema és que tots estem cansats, i ho volem fer ràpid. Hi haurà menuts que dormiran ràpidament, però hi ha infants que la foscor els fa por, que comencen a ser conscients dels somnis i dels malsons.
No us havia passat mai quan éreu petits, pensar que hi havia algú a l’habitació i tenir tanta por que us tapàveu amb els llençols?
Sota el nostre parer, el moment d’anar a dormir ha de ser un moment relaxat, on l’infant i l’adult es trobin a gust. I per trobar aquesta harmonia, hi ha qui la troba en un conte, en un recordatori del que s’ha fet durant el dia, amb un massatge, amb una cançó de bressol`, agafant la mà del nadó, o, simplement fent un petó i apagant el llum. Totes les opcions són bones, doncs no és cert que hi hagi un manual vàlid per a tothom. Els mètodes ajuden a l’adult a adquirir seguretat en sí mateix, i això ens proporciona certa tranquil.litat que transmetem als menuts.
Com podreu llegir en l’article que us adjuntem més a vall, tots els autors afirmen que el procés de son dels infants, passa per diversos processos, i que és normal i necessari que es despertin un parell de cops per la nit, doncs és un sistema que portem a dins, com un despertador que els fa despertar per comprovar que tot està bé. És un instint de supervivència. I és normal que es despertin enfadats, no us emprenyaríeu vosaltres si sonés el despertador cada 3 hores...?
Per conciliar un hàbit de son (si així li volem dir) cal que aquest moment del dia no suposi cap neguit, el més favorable per a tots seria que fos un moment esperat, on poguéssim gaudir plegats de la relaxació que ocasiona un ambient amb poca llum, amb sons que no excitin...
I per la nit, és important actuar amb la mateixa calma i comprensió. Si un infant té por, hem de pensar que, primer de tot, és un sentiment que no controlen i que en general desconeixen. És curiós quan es comparteix amb ells les nostres pors o malsons, és com si els donés certa tranquil.litat. Fins a aquest moment, molts infants creuen que és un sentiment que només ells experimenten, i això els angoixa més, doncs ni tan sols són capaços d'expressar-los amb paraules.
I si cal portar-los al llit o no, no és ni bo ni dolent... cada família ha de decidir si volen compartir llit amb el seu fill o no, sense tenir en compte modes ni sentir-se jutjats per tercers. El que cal és vetllar pel benestar dels menuts, i fer que dormir sigui una acció que cobreix una necessitat bàsica dels éssers humans.
El que no compartim és no donar resposta a les demandes dels infants, la qual cosa no és sinònim de consentir, sinó d'escoltar-los. Quan un infant plora ens està dient alguna cosa, de la manera que ell ho sap fer, i el plor anirà canviant (augmentant de to, o de volum) per intentar fer-se entendre, mai per prendre'ns el pel. I no ser atesos, els deu provocar una sensació de fustració considerable.
En resum, és normal que , en la societat en la que vivim, on jutjar als altres és gratuit i no acostuma a tenir conseqüències, decidir com organitzem l'hora de dormir, sigui tot un repte. Un repte que es solventa amb sentit comú (tot i que com diu una gran amiga... és el menys comú de tots). Adaptant les nostres accions als nostres ideals i a l'organització familiar. Si parlem que cada infant i cada persona és un món, hem d'entendre que cada família i cada infant, tindrà unes necessitats diferents i especilas.
Us adjuntem un enllaç , un article on fa un resum força objectiu de les dues grans guies per a pares i mares, guies o manuals on trobarem dos idees, dos conceptes d'infants força oposats. Si ens ho permeteu, nosaltres no ens situarem ni amb un mètode ni amb un altre, doncs considerem que no tot és blanc o negre, sinó que l'escala de grisos existeix, i pel nostre parer, és la que dóna cabuda al respecte .

La «guerra» de los libros para dormir al niño

1 comentari:

  1. Hola, aquests dies he tingut problemes informàtics i he perdut tots els seguidors. Si vols pots tornar-me a seguir a Educació i les TIC

    Gràcies. Espero veure't aviat pel meu bloc. Salutacions.

    ResponElimina