dilluns, 24 de desembre de 2012

JOC DE VIDA



En altres entrades ja us hem parlat de la importància del joc com a eina i mitjà d’aprenentatge. Però per a que aquest joc sigui de qualitat i realment aporti tot allò que l’infant necessita, hem de tenir molt presents els materials de joc que els oferim. Segur que una imatge com la que hem triat, tothom la podria trobar en els seus àlbums familiars. L’infant adora la natura, en ella troba milers de tresors que li permeten idear, maquinar, descobrir, elaborar, crear... Barrets de papers, pals que es transformaven en espases,  bruixes dibuixades en els núvols, llums que semblen fades volant pel bosc... Com deia Ferrière "El nen estima la natura i l'hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l'hi hem tret; li agrada moure's i l'hem immobilitzat; li agrada parlar i l'hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria; volia seguir la seva fantasia i l'hem impulsat a fugir-ne; volia ser lliure i l'hem ensenyat a obeir passivament"
Ens hem acostumat a valorar els resultats dels infants, de sobte, tot és avaluable, tot ha d’oferir un aprenentatge, o millor dit, un contingut acadèmic. Valorem als petits Einsteins a la nostra societat. I com a més ràpid aprenguin a llegir, escriure, més orgull reben de l’adult. Els empenyem a créixer a endinsar-se en el món dels adults, i poc marge deixem a la seva activitat predominant, el JOC, una activitat pràcticament en perill d’extinció. Com diu el Carlos González, “podem viure sense saber logaritmes, però no sense saber-nos relacionar, i això s’aprèn a través del joc”.


Mai no veureu un infant inactiu, si se’l deixa, de qualsevol cosa en farà un joc, si es va contra el seu instint investigador, farà el que els adults veiem com a trapelleria, intentant saciar la seva necessitat de moviment i de descoberta.  “Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens.” Mari Carmen Díez. Les arracades de la mestra.
Per a nosaltres, el joc de vida, és aquell que sorgeix de l'espontaneïtat, del material d’ús comú, aquell al que cada individu li donarà un ús. Aquell que permet IMAGINAR, CREAR, PENSAR. El que desperta motivacions per descobrir, el que planteja reptes. El que defuig dels estereotips d’infància.  Un material obert que dóna l’opció de créixer amb la persona, que permet compartir. Tal i com recalquen molt en el documental : LA EDUCACIÓN PROHIBIDA. Ens trobem en un moment social competitiu i individualista, els jocs comercials fomenten aquest afany per ser el millor, per destacar...



Albert Pla i Nualart, ens exposa: "Quan una joguina és tan intel·ligent que només s’hi pot jugar tal com ella mana, passa a ser un producte de consum que deixa un intens regust d’insatisfacció. No hi pot haver oci creatiu sense un avorriment previ que torni a connectar a cada nen amb el seu desig. Res no pot ser màgic si no ha sigut llargament cobejat. El pitjor enemic del joc és la saturació dels estímuls."

Capses de cartró que , en mans d'un infant, es transformen en un robot, en un castell, en un vaixell... Si els donem la possibilitat de IMAGINAR, CREAR , PENSAR, els estarem obrint les portes al món, sense presses, amb seguretat, amb imaginació, creativitat i pensament propi, únic i exclusiu , que els permetrà ésser persones lliures.








Cap comentari:

Publica un comentari