dilluns, 13 de juny del 2011

JUGANT CREEM, JUGANT CREIXEM








Què veieu? No si val dir una ouera amb puntets de colors (que és el que he vist jo), la Montse diu que és un monstre amb molts ulls!!

En canvi, la Noa, ha fet unes finestres.


On la Montse veu la cara d'una nena, la Noa ens explica que és un mussol. I si estirem del fil, segur, que darrere de cada creació hi ha una història, una aventura que els ha impulsat a plasmar aquestes idees.



Tenim tan poca confiança en les possibilitats dels nens i les nenes, que tenim tendència en pensar que ens "fan la punyeta", que ens "prenen el pèl", en totes les seves accions, els protagonistes som els adults, i vetllem per la nostra comoditat: que no s'embrutin, que no desendrecin, que no espatllin...

És possible que , quan un infant jugui, tingui un accident i embruti la samarreta , és possible que estigui tan immers en el seu joc que no s'adoni de l'escampall que ha fet, és provable que després d'utilitzar una i altra vegada una joguina, aquesta acabi deixant de funcionar . Però és possible que si no els donem la possibilitat d'embrutar-se, de fer una rabieta perquè no vol recollir, o de frustrar-se perquè la seva joguina preferida s'ha espatllat, estarem limitant les seves actituds creatives, els estarem sobreprotegint de les coses més negatives, fent dels obstacles frustracions, adquirint una autoestima baixa. La creativitat en els infants, no és tan sols una estona de diversió. És evident que els infants amb poc gaudeixen, si se'ls deixa, però quan parlem de creativitat, parlem de la manera d'expressar sentiments, sensacions, un tempteig de la vida, que fa sorgir el "jo", que ens fa jugar, que ens deixa crear, i ens fa créixer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada