EL TIBIDABO

Iniciem nova secció amb aquest post, i és que hi ha vegades que costa trobar llocs on anar amb família. De vegades, en els espais pels infants, els adults s'avorreixen, i, evidentment, en els espais de grans, els menuts han d'inventar les mil i una per passar el temps, i és quan els adults perdem els nervis!!! Així que anirem penjant llocs o espais on poder compartir una bona estona en família.
Hi ha un lloc a Barcelona on nens i adults es poden fondre en el món de la fantasia i la màgia... on menuts i ganàpies, tenim l'oportunitat de reviure i viure la infantesa, amb les atraccions de sempre, les emocions d'ara i el to "retro" que fa d'aquesta muntanya, un espai màgic i encantat.

A part de les atraccions de sempre, el castell encantat, la barca... han innaugurat darrerament, una muntanya rusa entre els arbres, que no deixa indiferent a ningú!

Però una de les atraccions més boniques és la dels autòmats, en el bloc podem trobar la seva història que us copiem a continuació:

ELS AUTÒMATS

Des de l'obertura del parc d'atraccions el 1901, aquest va anar important de diversos països europeus autòmats i màquines automàtiques, però a partir de 1925 varen ser els propis treballadors els qui els varen anar fabricant fins el 1954. Actualment la peça més antiga és el "Pallasso Mandolinista" de l'any 1880, però hi destaquen d'altres molt populars com "Els Equilibristes, "L'Orquestra Prodigiosa", "El Poeta s'adorm" o "La Monyos", personatge cèlebre de les rambles els anys trenta. La fama de la col·lecció va fer que fins i tot Walt Disney volgués comprar-los el1957 durant una visita al Tibidabo. Sortosament va marxar amb les maletes buides per la negativa de l'empresa a vendre'ls. A finals dels anys setanta van ser retirats per ser restaurats en profunditat i des del 1982 formen part del museu d'autòmats. El museu es troba dins d'un edifici modernista del 1909 i constitueix una de les millors col·leccions del món. La darrera incorporació ha estat "Els germans Gaüs o l'equilibri del Món", autòmat d'última generació finalista a l'exposició universal d'Aichi al Japó l'any 2005.

Podem trobar també un espectacle de "marionetes", poc publicitat i que deixa als menuts amb la boca ben oberta, doncs veure moure la cintura a aquests  ninots de cordes, no té preu.
I una última cosa que cal destacar és el preu de l'entrada. Si és cert que l'entrada d'adult pot resultar un xic cara, els infants paguen segons alçada, és a dir, segons les atraccions que poden utilitzar. Tot i que si us aficioneu tant com nosaltres, val la pena treure el passi anual.
Un dia genial envoltat de màgia , encant i natura.