diumenge, 17 de juliol de 2011

PELS QUI EDUQUEN I ES SENTEN EDUCATS

Ara que s'ha acabat un nou curs, que per a molts acaba un cicle, una etapa.
Us deixem un poema que ens han regalat unes companyes a l'escola d'estiu, i que va dirigit a tots els educadors:
Mestres, pares , mares, avis, amics, companys...
Perquè tots eduquem i tots ens eduquem dia a dia...


UN POEMA DE GABRIEL CELAYA


                  Educar és el mateix
           que posar motor a una barca…
s´ha de mesurar, pesar, equilibrar…
posar-ho tot en marxa.
Però per això,S´ha de portar a l´ànima 
una mica de mariner…
una mica de pirata…
una mica de poeta…
i un quilo i mig de paciència concentrada.
Però és consolador somiar,mentre es treballa,
que aquesta barca, aquest infant,
anirà molt lluny per l´aigua.
Somiar que aquest vaixell portarà la nostra càrrega de paraules 
fins a ports distants, fins a illes llunyanes.
Somiar que quan un dia estigui dormint 
la nostra propia barca,
en vaixells nous continuarà la nostrabandera
 ben alta. 


1 comentari: