El futbol, un esport competitiu, que mou masses, que genera conflictes. El futbol un esport o un ofici que es caracteritza per les grans xifres en època de vaques fluixes, que idealitza els seus protagonistes gairebé fins a la beatificació , que genera polèmica, que en moltes ocasions produeix agressions , generalment verbal. Una realitat amb la que estan creixent els nostres menuts, que intenten reproduir des de sempre a les estones de pati. Que els fa ser creatius a l’hora d’improvisar unes porteries, fins i tot, si cal, inventaran una pilota i descobriran les propietats de les esferes. Nens i nenes que somien jugant, ser en Messi, entrar a formar part de la història.
Un joc que compartit amb els adults, generalment perd tota la ingenuïtat i es perverteix. Heu passat mai per una escola un dissabte al matí? Heu escoltat els crits dels pares animant als petits jugadors?
Fa un temps vaig escoltar , per la ràdio, una entrevista a uns nens i nenes que ens alliçonaven a tots amb l’únic objectiu del joc cooperatiu: passar-s’ho bé. Més tard, vaig veure un vídeo al blog de JUGAIJUGAR.COM, i avui l’he retrobat al youtube, i m’ha tornat treure un somriure, i a reflexionar en com d’important és l’acompanyament d’un adult que escolta i respecte, que no demana més del que els menuts estan capacitats per donar. Tota una delícia de pel.lícula, que com ells és petita en durada, però gegant en contingut.
Qui ensenya a qui?
L’EQUIP PETIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada