PETITES ESCULTURES

De vegades tenim davant un munt de material que ens passa desapercebut… Molts cops, quan un infant comença a crear alguna cosa, sense adonar-nos, l’anem conduint cap a la perfecció estètica del seu treball. Amb això, comencem a posar límits a la seva imaginació, exigint , de forma inconscient un resultat que s’apropi a la realitat, a la nostra realitat. Però què passa si acompanyem aquesta creativitat amb preguntes suggerents...?

Amb un material ben simple com son les venes de guix i pintura, iniciem una escultura plena de sentit, que s’apropa a les grans ments creatives. La primera part de l’escultura és plenament sensorial, i ens permet treballar conceptes com el volum que ocupen les diferents parts del cos, així com la comparació de les dimensions de cada segment. Pels més menuts, veure les seves parts segmentades, és tota una descoberta ( primer els fa un cert respecte, mica a mica troben el gust de la textura i experimenten amb el canvi d’estat, però la rapidesa d’aquest canvi, els fa emetre un somriure de gratificació que no té preu!).

Un cop tenim el motlle de guix, ve la gran incògnita: QUÈ FEM? El més fàcil seria donar pintura i deixar córrer la imaginació o el plaer per barrejar colors, però això ja ho fem sobre paper, o altres elements, així que aquest cop, decidim preguntar: QUÈ FEM AMB LES MANS? La primera resposta va ser la més evident: “barregem el menjar”, “pintem”, però a les hores els demanem que tanquin els ulls i intentem descobrir a qui estem tocant... “amb les mans també podem veure!!”. Tot seguit es produeix un joc de mímica i fins i tot un intent de caminar amb les mans... Oferint diversos materials, els infants comencen a intentar plasmar aquelles sensacions i pensaments que han tingut a rel de la pregunta.

És sorprenent la capacitat creativa dels infants, però encara més la capacitat per resoldre i superar obstacles, per activar els seus recursos mentals i ser capaços d’elaborar i crear  art. Observar els silencis que es produeixen quan pensen, ens fa reflexionar sobre el valor del temps, un concepte que , a mesura que ens fem grans, s’accelera de tal manera que acaba perdent el valor i portar-nos a oblidar la importància dels silencis , de la quietud, de la calma que necessita la ment per crear...