"HOLA, COM ESTÀS?"

Hola , com estàs? segur que és una frase poc utilitzada amb els nostres menuts. Sovint, quan veiem un infant, ens costa trencar el gel, i , per fer-ho, recorrem a converses sobre els estereotips , les modes. Si són nenes, acostumem a elogiar el seu vestit, el seu pentinat: " Quines trenes més boniques t'ha fet la mama!", "Com has crescut! estàs molt guapa!" Emetent missatges superficials, sense adonar-nos, posem en marxa el culte a l'estètica, amb aquest tipus d'elogis, deixem de valorar la persona, el jo intern. La Lissa Bloom, ha iniciat un estudi, i ens proposa un reflexió sobre com trencar el gel amb les nenes, per què no preguntar-los per quin llibre està llegint? En l'article "como hablar a las niñas" Ens exposa la seva experiència i ens convida a posar-la en pràctica.
Però aquest article que parla de "dar un pequeño empujón hacia la valoración de los cerebros femeninos" , em fa pensar en que la valoració ha de ser tant per nens com per nenes, doncs al sexe masculí, tampoc no els fem preguntes molt més intel.ligents, no acabem de confiar en les capacitats dels més menuts, i en un mateix dia, es poden escoltar la mateixa pregunta 5 cops: " com ha anat el cole?", ·o si és en època de Nadal : "ja es portes bé? mira que els reis tot ho veuen?" Converses absurdes molt cops acompanyades de tons de veu fingits , que, tal i com afirma la Lissa Bloom, ens porten a una societat "idiotitzada".
Ja estem conscienciats de la importància de la lectura de contes per fomentar la lectura dels infants en edat adolescent. Però no tan sols té sentit aquell llibre màgicque l’acompanya en un moment determinat del dia , les  històries que els infants reprodueixen en el seu joc,diuen molt del seu estat d'ànims, de les seves inquietuds, de les seves pors, amagades en el món de la fantasia, però  no més difícil d'interpretar,que parar l'orella i prestar-los atenció durant la seva curta durada.
La forma en com els parlem, també els envia missatges de quina percepció tenim d'ells, la qual cosa anirà formant la seva autoestima. Pensem en infants que només reben missatges negatius sobre la seva persona: "aquest nen és un trasto", "ja t'ha tornat a caure la llet?", o missatges d'acompanyament com ara "estic convençuda que quan prestes atenció, ets capaç de beure llet sense que caigui a la taula". Sovint, parlem amb massa negativa als infants, la qual cosa fa perdre el valor als nostres discursos.
Però bé, crec que per a tractar aquest tema, hi ha un recull fet a Estats Units, que trobo molt interessant i que us convido a llegir tot i que el títol és poc suggerent, el contingut és de gran qualitat: ESTRATEGIAS EXITOSAS PARA HABLAR CON NIÑOS PEQUEÑOS.