diumenge, 20 de novembre de 2011

LA PARAULA MÀGICA


Hi havia una vegada ....

Una petita fada que volia fer un petó a la lluna. 
Però cada cop que s'hi apropava, la lluna s'allunyava una miqueta més...



La petita fada, només s'esforçava per trobar les paraules màgiques que l'ajudessin a arribar a la lluna:

     MISKAMUSKA


    Abracadabra patadecabra


 DIBIDIBADIDIBOO


Però cap no funcionava... en el darrer intent, va fer un efecte molt preocupant, doncs va deixar tot sense llum... Aleshores es va posar a plorar, i per fi va trobar la paraula màgica!!

                 SI US PLAU!





Per fi, la petita fada, va poder fer un petó a la lluna. I conte explicat, conte acabat.



Per la forma d'expressió, és fàcil deduir que aquest conte ha estat creat per un infant , en aquest cas, per un menut de 3 anys. Amb aquesta narració, ens podem adonar de la importància dels contes en la vida dels infants, la importància d'escoltar i de sentir-se escoltats. Molts cops, quan un infant juga, no donem més valor als sons que emet, perquè... simplement està jugant. 



 Com diu la Mari Carmen Díez quan parla d’inventar històries : “ De vegades, les nostres imaginacions són desitjos que avancem com podem. De vegades, assajos dels camins que voldríem recórrer. De vegades, són evasions per descansar de les coses massa serioses, lligades i planificades. De vegades, són espurnes de llibertat que encenen les nostres accions i que les tenyeixen d’un to fumat i anyenc, que ens posa en contacte amb els núvols i amb la terra…, al mateix temps”.
Qualsevol creació és única e inimitable, i quan un infant juga, tan és si ho fa amb un ninot, si ho fa davant d’un focus, amb pals, amb sorra... sempre està creant una història que parla d’ells, que parla de nosaltres, i per això mereix ser escoltat, perquè igual que les paraules se les endú el vent... les petites accions queden amagades sota grans descobertes, que no per això vol dir que siguin més importants...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada