La natura ens parla del cicle de la vida, a la primavera surten les flors, els insectes sorgeixen del no res, i tot és ple de vida. A la tardor, moren les flors, i els insectes, i les fulles dels arbres, però als infants els diem que cauen les fulles, que s’assequen les flors, que els insectes dormen… En la nostra societat, la mort és un tema tabú. Una realitat de la nostra vida , que ens acompanya, que ens envolta, però que també ens provoca sensacions de dolor que volem evitar en els infants, els volem sobreprotegir, evitar el tema, doncs, molts cops, no sabem ni què fer, ni què dir.
Nosaltres tampoc no tenim la solució, però si podem aportar algunes reflexions que ens poden ajudar a afrontar amb més naturalitat aquest procés. És un tema que, amb els infants, es tracta un cop ha succeït, generalment en un moment de dolor per a la família. Tot i que a la tele, a la natura, en el nostre entorn, moren persones i animals cada dia, intentem evitar el tema, quan, possiblement, estaria molt bé aprofitar una situació que no ens afecti molt d’aprop, per a abordar el tema amb serenitat.
Fins al voltant dels 9 anys, els infants no són capaços d’entendre l’ambigüitat d’aquesta paraula, són conscients que l’ésser que ha mort , ja no el tornarem a veure mai més, i per això necessiten ubicar-lo en un espai físic però impossible. El cel, els núvols, els estels... Siguem de la religió o creença que siguem, és bo respectar aquesta necessitat i intentar contestar a les preguntes que ens fan els menuts, però no cal avançar explicacions que ells no ens demanen. El més important és no mentir-los piadosament per a protegir-los... Doncs en el cas de mort d’un familiar, l’infant tindrà sentiments desconeguts per a ell, que necessitarà entendre i l’empatia de l’adult és bàsica per a superar aquest procés de dol.
Al ser un tema tan poc tractat, però tan conegut pels infants de forma negativa , cal acompanyar-los en l’elaboració del seu significat. Molts cops, a les nostres explicacions, ells fan noves preguntes que ells mateixos es responen, i val la pena respectar-les, respectar el seu món de fantasia, o fins i tot la mort , és màgica.
Em sembla molt encertada aquesta reflexió. Porto uns anys amb els infants de 5 anys i sempre és el curs on la mort comença a generar preguntes que fins ara no s'havien plantejat. Nosaltres, des de l'escola ho treballem tal i com ho heu enfocat aquí, però a les famílies és un tema que se'ls fa molt difícil, justament perquè en la nostra societat és un tema tabú i justament els nens ajudats per la seva imaginació els és més fàcil d'entendre del que sembla.
ResponEliminaÉs cert... com sempre el problema és que volem fer veure la vida amb ulls d'adults, quan entenguem que amb ulls d'infants la vida és millor, el món començarà a canviar...
ResponEliminaMoltes gràcies Lluna per serguir-nos!