Avui hem començat una llibreta d'experiments. El fet ha estat força curiós, i la veritat és que el tema apareix sempre amb els infants de 2-3 anys. I la conversa que us transcric a continuació, ens demostra les mil capacitats dels infants, i com podem entendre les seves inquietuds i acompanyar-los en la recerca i descoberta del món, si parem bé les orelles i els escoltem.
Avui la Montse s'ha plantejat a on va a parar el menjar, i ha decidit fer un dibuix amb el recorregut que fan els aliments quan entren per la boca.
En el seu dibuix, podem observar en color verd un puntet a la boca que és el menjar, la línia del mateix color ens indica el recorregut de que fa. Els puntets verds és el menjar desfet.
La rodona lila és el melic, on , segons ella, queda el menjar: " el menjar entra per la boca i es queda en el melic".
Es mira la panxa i diu:"ah!! la pell (ratlletes liles) no el deixa sortir!"..."El menjar no surt de la panxa, si mengem molt surt un bebè".
Aleshores tanquem els ulls i mengem un tros de pa, la Montse queda callada, de sobte l'observo concentrada, és com si escoltés el seu cos i en prengués consciència. S'adona que en el seu dibuix no ha fet el coll. I després d'un llarg silenci afegeix:"La bassura és com la caca, però jo no menjo bassura", " La caca es deu convertir en menjar?"
Em dóna la sensació que comença a lligar caps, però encara té les idees i els conceptes desendreçats. Crec que potser encara no està preparada per entendre el sistema digestiu, però mica a mica, va fent les seves hipòtesis i les comença a compartir. Per intentar ajudar-la, de forma indirecta li ofereixo un got d'aigua. Fa uns glopets i no triga en afegir:"El pipí és l'aigua que ens bevem, però amb una mica d'oli".
El més fàcil hauria estat corregir totes les seves hipòtesis, fer una explicació sobre el procés de la digestió, però és molt complicat parlar amb infants de conceptes que requereixen una abtracció, i si us hi fixeu, en tota la conversa, ella no m'ha fet cap pregunta directa, és possible que encara no necessiti saber les respostes, i si jo les hagués donat sense que se m'hagin plantejat, podria estar avançant conceptes, que , al saltar-me estadis de comprensió, dificultarien la seva interiorització. Així que seguirem observant, escoltant i acompanyant aquest fantàstics moments on , una conversa ens ajuda a créixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada