divendres, 9 de desembre de 2011

QUÈ SERÀ, SERÀ?


Neu? nata? què és això d'aparença tan saborosa i olor refrescant...?






Com encara, la Montse, no sap llegir, agafem el recipient en busca de pistes que ens indiquin de què es tracta aquest material.


         “ Es posa a la cara”... “ per treure’s la barba!” “ No es pot menjar,oi?!”

El fet de parlar i ser conscient del que té al davant, ens permet no haver de ser nosaltres qui posem les normes. 
I com ja haureu pogut endevinar, avui juguem amb escuma d’afaitar.

He vist en molts blogs (http://havingfunathomeblog.blogspot.com/2008/11/shaving-cream-bathtub-paint.html) com utilitzen la combinació d’escuma i pintura, per a fer creacions a la banyera, divertit i fàcil de netejar. També he vist com es creen receptes amb cola i escuma (http://www.myfamilylovesit.com/blog/index.php/2007/11/11/update-shaving-cream-glue-paint/) per a fer dibuixos en relleu.

La meva intenció inicial, a l’hora d’oferir aquest material, era capturar la pintura per a fer un dibuix amb textures. Però novament, les ganes de descobrir i tocar dels més menuts, ens ha sorprès molt gratament. 

El procés ha estat fantàstic, i per molt que la Montse es capfiqui en dir que és gran, avui, ha ressorgit aquell nadó que necessita experimentar de forma sensorial amb tot el seu cos, però que no ha pogut evitar començar a fer hipòtesis que li permetessin investigar i aprendre sobre un nou material.
Primer ha fet una tímida aproximació a la massa blanca, amb un bastonet ha descobert que era tou, “com l’escuma de la banyera!”.


I inevitablement...  no ha resistit a la temptació... de ficar les mans i els braços a dins!!!
Aleshores ha començat a fer comparacions amb d’altres materials que ja coneix:
·        S’assembla a la plastilina... podem fer boles, però no es queden.
·        Ah! No!  És com el fang! Però no embruta, però es poden fer forats! Podem fer una torre i deixar-la al sol perquè s’assequi!
·        És escuma de la banyera? No es desfà, però si “l’apretes” surt disparat!
·        Ah! Ja sé té “pegamento”, però no podem fer un túnel perquè s’esfonsa.
Ha estat una estoneta llarga d’experimentació, de joc de descoberta, on manipulant, s’han plantejat qüestions que ella mateixa intentava solvatar.  Una estona on, sense adonar-se’n a començat a descobrir propietats científiques com canvis d’estat, transformació de la massa per la interacció amb un altre element... 










I amb tantes descobertes, no ens hem adonat del que ha passat davant els nostres ulls. I vosaltres... heu vist què ha passat amb els colors?



I... què haurà passat amb la súper escultura? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada