dissabte, 21 de gener de 2012

1,2,3... COMPTEM?

És complicat tractar els nombres amb els infants. Estem en una societat on tot es desxifra, sóm moderns, doncs no fem estudiar res de memòria, o això és el que ens pensem. Tot el que aprenem ho hem de fer de forma vivencial, hem de trobar-li un sentit i una utilitat per a que el nostre cervell ho emmagatzemi en la memòria que no sigui temporal. Des de que soc mestra, em pregunto una i una altra vegada, com és possible que no recordi on són molts dels accidents geogràfics que em portaven a treure 10 quan els estudiava. Crec que la resposta està en que mai no li vaig trobar el sentit, recordo i sé ubicar perfectament els llocs que he visitat, però el que vaig empollar repetint un altre cop sobre fotocòpies en blanc, la seva ubicació... han desaparegut del meu mapa memorístic.
Aquest text pretén ser una reflexió sobre com aprenem i com fem aprendre conceptes abstractes com són els nombres, als més menuts, per tal de prendre certa consciència de la importància dels primers aprenentatges, per poder interioritzar-los i anar avançant en el nostre complexa sistema educatiu.


Els nosmbres són presents a la nostra vida. Des del primer dia de vida dels infants els mesurem, els pesem, anotem en una llibreta nombre, xifres. El primer any de vida ve acompanyat d'una espelma (segurament amb un 1 sobre un ninotet). Però els pensem petits, incapaços d'entendre. El mateix passa als 2 anys i fins i tot als 3, seguim mesurant, dient que han fet un any més, però tot de forma banal. Però de sobte ens trobem a L'ESCOLA, i en general, trobem els nombres escrits, que els fem repassar, directament, els donem el número 3 escrit, en gran format, perquè es pinti o es ressegueixi . De cop i volta, pretenem que, només al veure un grafisme en forma de 1, 2, 3 els infants ja relacionin el concepte amb l'escrit. Un cop més accelerem processos, i ens saltem passes, no deixem temps a la manipulació, a la vivencialitat que ens porta a entendre el que aprenem.

Us heu fixat mai que fa un infant amb un munt de pedretes? i amb botons de colors? és pràcticament segur que observem classificacions , potser sense sentit per a nosaltres. Però i si oferim materials per a que aquestes classificacions comencin a tenir un sentit?

A partir dels 2 anys (més o menys) els infants realitzen un joc oral: fan cantarelles amb els nombres. Sovint es salten el 6, o el 7. Ens dóna la sensació que ja saben comptar, però el que estan fent i el que necessiten fer, és practicar-ho per ells mateixos i en forma de joc. On ja els hauríem d'ajudar ( etapa de domini dels moviments segons Maria Antònia Canals), és quan comencen a relacionar el nombre amb un objecte diferent, enumeren una sèrie d'objectes o persones. Aquesta etapa segueix sent de pràctica i recerca dels recursos personals i els podem ajudar amb la pronunciació numèrica. Però això, no vol dir que sàpiguen comptar, doncs generalment, no són capaços de posar un nombre concret a un grup d'objectes, és a dir, saben comptar 1, 2, 3, 4 com a seriació, però si els preguntem quants en tenim en total, els costa dir 4. Pels voltants dels 5 anys, ja són capaços d'extreure el nombre al conjunt d'objectes . Hem de respectar les fases per tal de no saltar-nos etapes d'aprenentatge. Hem de donar temps als infants i opció i materials per a manipular, i sobretot... si volem compartir amb ells aquest processos, els hem d'observar i respectar... 
"El niño que tiene libertad y oportunidad de manipular y usar su mano en una forma lógica, con consecuencias y usando elementos reales, desarrolla una fuerte personalidad."
María Montessori.

Per saber més més...:
Primer nombre i primeres operacions: Maria Antònia Canals . Dossiers. Rosa Sensat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada