OBSERVAR, DEDUIR, EXPERIMENTAR.

Quan donem opció als infants d'accedir a diversos materials, les seves recerques acostumen a ser silencioses. Quan són petits, és molt complicat saber què està passant per aquells caparrons amb ganes de conèixer i descobrir. Quan són petits, descobrir si han arribat a la conclusió de que l'oli i l'aigua mai no es barregen, és molt complicat, però de sobte, es presenta un repte, com el que hem pogut viure aquests dies a casa.

Després de que a l'escola fessin "experiments", crec que amb l'objectiu d'iniciar-se en el món de les dissolucions, sembla ser que en el petit cap de la Montse, van quedar alguns dubtes que ha volgut seguir experimentant:

Necessitem : oli, sucre, aigua, i cereals. Em sorprèn l'últim material, així que inicio la meva pròpia investigació. És important que no proposem els objectius als infants, doncs fent-ho, no els deixem la llibertat de fer les seves descobertes. Però arribats a aquest punt, cal aclarir que darrere de cada material que els oferim, nosaltres (adults) sí que hem de partir d'un punt , d'un objectiu, que ens serveixi per poder observar i valorar si el material proposat és el més adient.

Quan són més grans, a partir que dominen la parla i que comparteixen amb nosaltres les seves preguntes, podem començar a plantejar preguntes, però mai esperant o exigint respostes... Hem de vigilar que les preguntes no donin la resposta, tampoc que no els guiï  les passes que han de fer, si intervenim massa, podem propiciar una desmotivació i l'experiència perdrà tot el sentit.

En aquest cas, no formulo preguntes , però sí que intento que sigui la petita científica qui se la plantegi. Aprofito per explicar que qualsevol experiment, ha de tenir un per què. Per què vols fer aquest experiment ? I la resposta, una pregunta que jo mai no hauria formulat : " Vull provar d'enfonsar l'oli"

I comença l'acció. En total silenci, incorpora l'oli a l'aigua freda, el remena, aleshores em demana si li puc posar aigua calenta, i fa el mateix, afegeix un bon rajolí d'oli i el remena. Observa que l'oli s'enganxa a la cullera, i fa bombolles grogues. Les intenta petar fent-les xocar amb la paret del recipient, i aleshores diu; "ah! no són bombolles! són boletes!per això floten!" Tot seguit agafa un bon grapat de cereals, els barreja i l'oli desapareix. En un primer moment, sembla que els cereals l'hagin absorbit, però ràpid s'adona que era una falsa alarma, de nou l'oli  queda suspès a la part superior, amb la teoria resultant de que l'oli pesa moltíssim i res no el pot enfonsar.

Amb aquestes experiències, s'han produït moltes més descobertes i han aparegut molts més conceptes que simples dissolucions. A part, amb les seves explicacions, ens deixa veure els coneixements previs, però sobretot veiem l'interès i les ganes per seguir aprenent i descobrint.

Ara li toca el torn al vinagre. Una olor i una textura totalment diferent, i quan em va demanar aquest element, els meus coneixements previs també es van activar i em va venir a la memòria aquella pràctica sense gaire sentit que segur tots heu fet algun cop: el volcà. Per sort, tenia bicarbonat a casa, i l'afegim al recipient del vinagre i... sorpresa!!!! no solsament es barreja aquella "sal", sinó que crea un efecte que la Montse classifica de màgic. Aleshores vol provar de posar-ho a la barreja amb l'oli... no passa res, doncs afegim el vinagre, i la sorpresa va ser per a les dues! doncs el bicarbonat fa una petita acció efervescent, però ràpidament cau al fons del recipient, deixant de l'oli, de nou a la part de dalt. Així que... conclusió:

"Hem de menjar molt oli per fer-nos tan forts com ell".