GALETES SORPRESA

           GALETES SORPRESA:

                  - 2 Clares d'ou.
                  - 1/2 tassa de sucre
                  - 1/2 tassa de farina
                  - 1 culleradeta de vainilla
                  - 2 culleradetes d'aigua.

Batem els ous a punt de neu, i anem afegint tots els ingredients un a un , sense deixar de batre (ho podem fer manual o amb batedora). Entre tant posem a escalfar els forn a 180º.

La barreja ha de quedar sense gromulls, però tingueu en compte que és força líquida. Prepareu una safata coberta amb paper de forn, i amb una cullera sopera aneu fent cercles d'un diàmetre similar al d'un got d'aigua.

És recomanable fer-les de dos en dos, (jo no ho vaig fer i no em van quedar del tot perfectes) doncs el procés que continua ara és força ràpid si volem aconseguir un bon resultat. 

Cal estar observant el forn, i, en quan veiem que es comencen a posar daurats els voltants de la galeta, les hem de treure ràpidament . Aleshores, amb compte de no cremar-nos, posem el nostre dibuix, missatge o petit objecte al mig, i les tanquem com si féssim "empanadilles". Les deixem refredar , i si les cantonades no us acaben de convèncer, sempre es poden acabar de segellar amb una mica de xocolata desfeta.

Abans de començar a prepara les galetes (com us dic jo em vaig organitzar malament, doncs mentre les tenia al forn vaig fer els missatges, i vam acabar rient de l'estrès), cal dedicar-li temps a fer els missatges , dibuixos, o detallets que vulgueu fer. Val la pena donar temps a aquest moment, doncs , potser us passa com a mi, que de nou, una proposta que havia de ser simple i ràpida, em va sorprendre i em va dur a la reflexió que ja vam mencionar fa un temps sobre EL PODER DE LES PARAULES. La idea era sommiar, i posar desitjos en una tira de paper. En un principi anàvem bé: SERÀS UNA PRINCESA, ANIRÀS A DISNEYLAND... Però de sobte, els desitjos i somnis d'infància , es van transformar en desitjos o exigències dels adults. Un cop més paraules que poden ser positives o que etiqueten, segons en el moment que es diguin i el com es diguin: ENDREÇADA, PACIENT, AMABLE, ...

Són paraules que, curiosament aparèixen  en el seu informe de final de curs, algunes com a qualitats i d'altres marcades com a aspectes a millorar. 

Em preocupen aquestes paraules "dolces", aquests missatges "educatius" que els fem arribar, i com els petits gestionen aquesta informació. Paraules que els fan tenir una certa autoestima, que dependrà del tracte que hagi rebut de l'adult. En moltes formacions que fem a mestres, es sol parlar del mestre com a model, un mestre a qui s'imita, o bé  com a joc, o com a pràctica per a intentar entendre la seva acció. Però sempre intentem parlar  d'un adult que  pensi en un infant  protagonista del seu desenvolupament i del seu aprenentatge. Més que un model a qui imitar per les seves accions modèliques, parlem d'un adult transmisor de valors, que respon amb respecte amb cura, amb atenció... Que emet paraules significatives i mai no les transmet a mode d'etiqueta. Un adult amb qui poder compartir aquestes galetes sorpresa.