A LA BANYERA

Ja fa un temps que, navegant per internet, veig una pràctica molt freqüent a molts països. Aprofiten l'hora del bany per a oferir propostes manipulatives als infants , sobretot als més petits.

Segur que molts us sentireu reflectits en aquella etapa ,on els infants, passen d'adorar el bany a fer-ne un drama cada cop que s'apropa aquest moment. Doncs arribats a aquesta desgana, després de molt de temps, decideixo apaliar aquesta situació , fent una proposta prou motivadora.

Es tracta d'agafar escuma d'afaitar, colorants alimentaris i algun recipient pla (jo he utilitzat una safata per a magdalenes).

A partir d'aquí, ben fàcil, barregem colors amb l'escuma i cap a la banyera!

En un primer moment, es pot observar un cert criteri estètic, fent dibuixos acurats, amb el pinzell...

                                                     

De sobte , unes gotetes d'escuma cauen a sobre el peu. Ràpidament em mira, esperant la meva reacció, la qual cosa em fa pensar com arribem a coaccionar les accions dels menuts. Quan son molt petits, mai no busquen les nostres aprovacions, i mica a mica, amb les normes que els imposa la societat, els anem tallant les ales a la imaginació, a aquella acció que els fa ser les petites persones que son. 

En veure que no dic res, deixa el pinzell i retorna a una d'aquelles etapes que pensem ja s'han superat, la del plaer sensorial. La Creativitat perd tot l'interès i comença a agafar l'escuma amb les mans i a pintar-se tot el cos. I me n'adono que, un cop més, els donem empentes per créixer, per fer-se grans... per deixar de ser ni nens, ni persones petites, per ser allò que els adults volem que siguin, frenant-los la seva identitat. I amb aquest exemple podem parlar la llibertat d'aprenentatge, no de conceptes ni de continguts, no el llibertinatge on  tot si val. La llibertat de créixer sempre essent una persona.