NIU DE CIÈNCIA

Darrere d'una pregunta hi ha un sens fi de  possibles descobertes. I com sinó  donem sentit a tot el que ens envolta? com podem conèixer si no tenim les ganes d'aprendre?

Niu de Ciència, és un espai destinat a menuts i ganàpies, on els materials de la natura, disposats de forma estratègica i atractiva, ens permeten tocar i investigar, ens animen a "pensar" amb les mans, a voler donar resposta a les nostres inquietuds.

Els estris i els materials, conviden a fer un ús acurat. Però alerta!! els menuts manipulen amb un silenci , aquell que molts cops als adults ens incomoda i trenquem amb preguntes que interfereixen en la descoberta dels petits. És molt difícil acompanyar i no interferir en les descobertes, molts cops volem córrer, els volem donar respostes a unes preguntes que potser encara no s'han fet, o fins i tot els fem preguntes per a les que encara no tenen resposta i frenem la seva investigació. En aquest sentit, el Niu de Ciència, disposa d'un espai amb llibres on els menuts que ho necessitin poden accedir per a cercar aquelles respostes que necessiten o tan sols a verificar les seves hipòtesis.

 Amb la varietat de materials i recursos que ens posen a l'abast, és difícil no voler encertar què és cada cosa, la diversitat de materials obliga a centrar la mirada, acorar els moviments, activar la ment i el pensament. Endinsar-nos en el món de les ciències.

ESCOLTAR...
TOCAR...
MIRAR...
OLORAR...
DESCOBRIR....
APRENDRE.....
I... TENIR GANES DE SEGUIR APRENENT.

El museu Blau és qui allotja al Niu de Ciències. A l'hora de fer la visita, ens pot semblar agosarada per a infants menors de 7 anys, però si creiem en les seves capacitats i els donem l'espai i el temps, són capaços de sorprendre'ns amb la seva atenció i amb les seves ganes de descobrir i emocionar-se tant amb les grandeses de la vida com amb les petites coses que ens han permès ser qui som.

Així que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, és una visita molt recomanada tant per a menuts com per a ganàpies.

        

LA EDUCACIÓN PROHIBIDA

Donem tan guiada l'educació dels infants, que no els deixem la llibertat que necesssiten per a créixer. Molts cops pensem que les escoles noves, les escoles que respecten els ritmes d'aprenentatge, les escoles que donen temps i que saben que cada infant és diferent, es titllen de  llibertines.

Es comença a confondre la llibertat d'aprenentatge, amb el llibertinatge en les accions. La llibertat acaba quan apareix la manca de respecte pel que ens envolta. Vivim en societat, i aquesta és qui ens marca unes normes i uns límits acceptats pels membres de la comunitat on creixem i vivim. Si aconseguim que tinguin una seguretat personal, aquestes normes es podran anar fent de forma consensuada, amb el mateix respecte que ells han rebut.

Les escoles que parlen de llibertat, no vol dir que  els infants facin el que vulguin, sinó que tenen  llibertat d'aprenentatge, de gestionar com arribar al coneixement. Ens diuen mestres finlandesos que un dels èxits del seu sistema educatiu és que els infants accedeixin a poc contingut, però de moltes maneres diferents i és aquí a on cadascú es pot trobar amb la seva pròpia manera d'aprendre. És aquesta la real atenció a la diversitat, la veritable escola inclusiva.

Hem parlat de l'escola finlandesa, però podríem parlar també de Loris Malaguzzi i les escoles de Reggio Emilia, de Pistoia, de la democràcia de Dewey, de Montessori i de tants altres!!! És més que si fem un repàs per la història de l'educació i busquem referents pedagògics, no hem vist en tota la història cap estudi científic en educació que demostri que és beneficiós el model que tradicionalment coneixem d'Educació aquí en el nostre país, la qual cosa ens fa reflexionar molt i plantejar-nos, perquè costa tant que ens adonem que és hora de començar a canviar el camí que hem agafat per educar als infants . Ens diuen que els infants  necessiten altres coses, ens ho diuen també els experts.

Som conscient que els infants s'avorreixen a les nostres aules, però com les coses sempre s'han fet així,

                                                           PERQUÈ SÓN AIXÍ

Es continua defensant un model on l'adult coneix la teoria però resta molt lluny d'aplicar-la a les necessitat reals dels nens i nenes , traient qualsevol protagonisme a l'aprenent, limitant així les seves capacitats de descoberta, fent una fàbrica de continguts repetits, apresos de memòria, que deixin poc marge a la iniciativa a la reflexió, al pensament.

"ESTUDIAR NO ES UN ACTO DE CONSUMIR IDEAS,
 SINO DE CREARLAS Y RECREARLAS"               
                                                    P.FREIRE.

Una reflexió molt recomanable, és la que han creat un grup de joves duent a terme una investigació on parlen amb 90 professionals de l'educació, amb l'únic objectiu de fer reflexionar a la societat i a fer-nos desitjar una educació millor i de més qualitat.

No és un documental dirigit a l'entorn docent, és un documental dirigit a tota la societat educativa: mares, pares, avis, amics, companys...

PERQUÈ L'EDUCACIÓ ÉS COSA DE TOTS.

web oficial

JOC DE VIDA

En altres entrades ja us hem parlat de la importància del joc com a eina i mitjà d’aprenentatge. Però per a que aquest joc sigui de qualitat i realment aporti tot allò que l’infant necessita, hem de tenir molt presents els materials de joc que els oferim. Segur que una imatge com la que hem triat, tothom la podria trobar en els seus àlbums familiars. L’infant adora la natura, en ella troba milers de tresors que li permeten idear, maquinar, descobrir, elaborar, crear... Barrets de papers, pals que es transformaven en espases,  bruixes dibuixades en els núvols, llums que semblen fades volant pel bosc... Com deia Ferrière "El nen estima la natura i l'hem ficat en cambres tancades; li agrada donar un objectiu a les seves activitats i l'hi hem tret; li agrada moure's i l'hem immobilitzat; li agrada parlar i l'hem fet callar; volia raonar i ens dirigíem només a la seva memòria; volia seguir la seva fantasia i l'hem impulsat a fugir-ne; volia ser lliure i l'hem ensenyat a obeir passivament"

Ens hem acostumat a valorar els resultats dels infants, de sobte, tot és avaluable, tot ha d’oferir un aprenentatge, o millor dit, un contingut acadèmic. Valorem als petits Einsteins a la nostra societat. I com a més ràpid aprenguin a llegir, escriure, més orgull reben de l’adult. Els empenyem a créixer a endinsar-se en el món dels adults, i poc marge deixem a la seva activitat predominant, el JOC, una activitat pràcticament en perill d’extinció. Com diu el Carlos González, “podem viure sense saber logaritmes, però no sense saber-nos relacionar, i això s’aprèn a través del joc”.

Mai no veureu un infant inactiu, si se’l deixa, de qualsevol cosa en farà un joc, si es va contra el seu instint investigador, farà el que els adults veiem com a trapelleria, intentant saciar la seva necessitat de moviment i de descoberta.  “Si cerquem llocs de salut, equilibri i alegria per als nostres infants, mirem-ne els jocs amb bons ulls, perquè no són quelcom banal per a ells, sinó quelcom que té realment molta importància. Els ajuda a ser sans, a estar alegres, a ser sociables i els atorga el lloc que veritablement els correspon: el de ser nens.” Mari Carmen Díez. Les arracades de la mestra.

Per a nosaltres, el joc de vida, és aquell que sorgeix de l'espontaneïtat, del material d’ús comú, aquell al que cada individu li donarà un ús. Aquell que permet IMAGINAR, CREAR, PENSAR. El que desperta motivacions per descobrir, el que planteja reptes. El que defuig dels estereotips d’infància.  Un material obert que dóna l’opció de créixer amb la persona, que permet compartir. Tal i com recalquen molt en el documental : LA EDUCACIÓN PROHIBIDA. Ens trobem en un moment social competitiu i individualista, els jocs comercials fomenten aquest afany per ser el millor, per destacar...

Albert Pla i Nualart, ens exposa: "Quan una joguina és tan intel·ligent que només s’hi pot jugar tal com ella mana, passa a ser un producte de consum que deixa un intens regust d’insatisfacció. No hi pot haver oci creatiu sense un avorriment previ que torni a connectar a cada nen amb el seu desig. Res no pot ser màgic si no ha sigut llargament cobejat. El pitjor enemic del joc és la saturació dels estímuls."

Capses de cartró que , en mans d'un infant, es transformen en un robot, en un castell, en un vaixell... Si els donem la possibilitat de IMAGINAR, CREAR , PENSAR, els estarem obrint les portes al món, sense presses, amb seguretat, amb imaginació, creativitat i pensament propi, únic i exclusiu , que els permetrà ésser persones lliures.

BONES FESTES

EL PONT DE LONDRES

El pont de Londres, Oriol Ezquerra (8anys)

Molts cops, davant les creacions dels infants, no veiem més que un joc de criatures, banalitzem qualsevol acció darrere del joc. Però amb un regal com el que ens fa l'oriol, ens adonem del sentit que tenen totes les seves accions. Si us soc sincera... els meus aprenentatges de matemàtiques, sobretot els volums, van ser  (curiosament) en un plànol pla, és a dir, sobre paper... curiós, no? EM demanaven que fes unes gràfiques , que les representés amb un dibuix, que mesurés i passés a escala, que tot havia de donar un resultat numèric, i que per a arribar a 4 només valia la suma de 2+2.

Paraules sense sentit per a nosaltres, que memoritzàvem però no érem capaços d'assimilar. Paraules o paraulotes que jutjaven la nostra capacitat d'aprendre segons la nostra capacitat de memoritzar... Paraules que, en el fons , capaven la nostra creativitat, i ens treien qualsevol indici de protagonisme del nostre aprenentatge. 

L'Oriol no és conscient, però per a fer aquesta creació, ha hagut de posar en pràctica tots els aprenentatges que ha anat adquirint a través del seu joc, i gràcies a l'oferta d'un material variat , ha pogut adquirir conceptes que ni ell mateix sap, encara no ha posat nom a les línies, ni tampoc als càlculs mentals que ha fet. Però no li ha fet por equivocar-se, se li ha donat l'opció a treure's el prejudici adult aquell que ens fa viure els errors com a negatius. L'Oriol ha fet una gran feina, que , a mi, que me van capar la creativitat, m'hauria costat segles aconseguir fer.

Gràcies Oriol.

"Hi passen persones i cotxes per dalt i vaixells per sota" diu l'Oriol.