Donem tan guiada l'educació dels infants, que no els deixem la llibertat
que necesssiten per a créixer. Molts cops pensem que les escoles noves, les
escoles que respecten els ritmes d'aprenentatge, les escoles que donen temps i
que saben que cada infant és diferent, es titllen de llibertines.
Es comença a confondre la llibertat d'aprenentatge, amb el llibertinatge en les accions. La llibertat acaba quan apareix la manca de respecte pel que ens envolta. Vivim en societat, i aquesta és qui ens marca unes normes i uns límits acceptats pels membres de la comunitat on creixem i vivim.
Si aconseguim que tinguin una seguretat personal, aquestes normes es podran
anar fent de forma consensuada, amb el mateix respecte que ells han rebut.
Les escoles que parlen de llibertat, no vol dir que els infants facin el que vulguin, sinó que
tenen llibertat d'aprenentatge, de gestionar
com arribar al coneixement. Ens diuen mestres finlandesos que un dels èxits del
seu sistema educatiu és que els infants accedeixin a poc contingut, però de
moltes maneres diferents i és aquí a on cadascú es pot trobar amb la seva
pròpia manera d'aprendre. És aquesta la real atenció a la diversitat, la
veritable escola inclusiva.
Hem parlat de l'escola finlandesa, però podríem parlar també de Loris
Malaguzzi i les escoles de Reggio Emilia, de Pistoia, de la democràcia de
Dewey, de Montessori i de tants altres!!! És més que si fem un repàs per la
història de l'educació i busquem referents pedagògics, no hem vist en tota la
història cap estudi científic en educació que demostri que és beneficiós el
model que tradicionalment coneixem d'Educació aquí en el nostre país, la qual
cosa ens fa reflexionar molt i plantejar-nos, perquè costa tant que ens adonem
que és hora de començar a canviar el camí que hem agafat per educar als infants
. Ens diuen que els infants necessiten altres coses, ens ho diuen també els
experts.
Som conscient que els infants s'avorreixen a les nostres aules, però com
les coses sempre s'han fet així,
PERQUÈ SÓN AIXÍ
Es continua defensant un model on l'adult coneix la teoria però resta molt
lluny d'aplicar-la a les necessitat reals dels nens i nenes , traient qualsevol
protagonisme a l'aprenent, limitant així les seves capacitats de descoberta,
fent una fàbrica de continguts repetits, apresos de memòria, que deixin poc
marge a la iniciativa a la reflexió, al pensament.
"ESTUDIAR NO ES UN ACTO DE CONSUMIR IDEAS,
SINO DE CREARLAS Y RECREARLAS"
P.FREIRE.
SINO DE CREARLAS Y RECREARLAS"
P.FREIRE.
Una reflexió molt recomanable, és la que han creat un grup de joves duent a terme una investigació on parlen amb 90 professionals de l'educació, amb l'únic objectiu de fer reflexionar a la societat i a fer-nos desitjar una educació millor i de més qualitat.
No és un documental dirigit a l'entorn docent, és un documental dirigit a tota la societat educativa: mares, pares, avis, amics, companys...
PERQUÈ L'EDUCACIÓ ÉS COSA DE TOTS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada