dissabte, 4 de juny de 2011

LA FANTASIA TÉ GÈNERE?


A la Montse li agraden les fades, no deixa de repetir una frase màgica sorgida de la pel·lícula Peter Pan (2003) “Jo crec en les fades, jo crec si crec”. El seu color preferit és el rosa i el lila. Així que comencem a preparar una festa que s’adapti als seus desitjos…



Farem ales perquè cada convidat les guarneixi al seu gust, també podem fer corones amb garlandes i posar moltes disfresses de fades amb tuls! Però... què fem amb els nens...? Aquesta pregunta ens va fer canviar tot el plantejament i vam optar per variar la proposta de taller, per un altre de decoració de cupcakes, on cap dels dos sexes es sentís discriminat.

Un cop tothom es sentia a gust a l’espai, vam poder observar  un nen al racó de les disfresses amb una corona de princesa al cap i un cuirassa a la mà. En un altre costat , hi havia un altre nen amb un lleó de peluix , l’acaronava, li donava de dinar i el posava a dormir ben tapadet amb una jaqueta. Dues nenes, entre elles la fada dels colors liles i rosa, amb dos tubs de cartró practicaven les seves habilitats de pirata...
 Els ulls dels adults atents a possibles conflictes, vetllant perquè tot estigui al seu lloc: “ai, si et veiés el teu pare amb aquesta corona...”. 

Té sexe el joc dels infants? Qui decideix que les nenes juguen a nines i els nens a cotxes? Socialment portem una motxilla carregada dels prejudicis i dels rols que, per “normativa” hem de seguir tots i que fan les diferències de gènere, però els infants no en són conscients. Jugar a cuinetes és la necessitat de reproduir accions que observen en la seva vida. Acaronar una nina, renyar-la o cantar-li cançons, és la lectura que els infants fan del món. Però un cop més, els adults som qui els fa anar cap a una tendència o una altra, de forma inconscient, però limitant-los a un joc, donant per sabut que serà el que més els agradi perquè son nens o nenes, no els deixem expressar-se, no els donem la llibertat de practicar i posar ordre al temps.
Vestir-se de fada, de follet, de mag, de bruixa... forma part de l’imaginari dels infants, que amb ulls innocents, no veuen més enllà de personatges màgics.  

2 comentaris:

  1. Una situació d'observació genial, i que fa pensar! Jo recordo perfectament com el meu germà gran jugava a cuinetes amb mi, i jo jugava a cotxes i amb els ninots del Gijoe amb ell, era el més natural i no feiem distincions :)
    Una abraçada!
    anna

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, i és que de vegades, els observem, i revius situacions,oi? i retornem als ulls d'infants que ens recorden que la vida és més simple del que la fem!!
    Una abraçada

    ResponElimina