dimecres, 1 de juny de 2011

LA GRANDESA DE L'AVORRIMENT

Sovint,  quan anem amb els nens a qualsevol lloc, tenim la preocupació de portar joguines perquè no s’avorreixin. Tenir els nens ocupats, és una petita obsessió adulta. Com més joguines tinguin, més distrets estaran, i , de sobte, els nens desapareixen... s’endinsen en un món màgic i únic de la infància, generalment induït per un agent de l’entorn, com per exemple una bassa.
De la por al no saber que amagaven aquelles verdes aigües, a veure passar un peix taronja, i un altre, i un de gris... a  experimentar amb un dels fenòmens naturals : la flotació.
Una fulla passejava per la bassa, quan uns menuts ulls la detecten i la volen investigar. Com agafar-la? Amb un pal que també surava al seu costat. Ho intenta un i altre cop, tocar-la és fàcil, però la petita la vol treure, i ha d'activar tot un seguit de recursos mentals per a fer-ho ( la coordinació dels ulls, les mans i l’objecte que vol agafar, per a un infant de 3 anys, no és tan fàcil com sembla, encara molts adults hem de practicar força per no ensopegar amb tanta freqüència). Ho aconsegueix, i hi torna, i un altre cop, i un altre, fins que, del no res, surten unes paraules que diuen: És un vaixell!! i comencen a pujar petits passatgers de fusta, que de cop, cauen a l'aigua i s'enfonsen...

         



 El més important és que s’ho passin bé, però els hem de deixar l’oportunitat d’avorrir-se, doncs és un concepte inexistent per a ells, si els donem peu al que nosaltres considerem avorriment, podrem observar grans descobertes, grans pràctiques de conceptes que més endavant els exigirem que estudiïn, sense haver-los donat l’opció a practicar-lo. Recordeu quan un llibre amb uns tristos dibuixos, ens explicava la llei de la gravetat? I aquelles gràfiques fetes amb ratlletes i creuetes que ens indicava el punt de flotació d’un objecte?



2 comentaris:

  1. La Carmeta ens ha fet arribar aquesta reflexió i creiem que és prou interessant com per a compartir-la amb tothom:
    Hola, m'encanta que treguis aquest tema tan "tabú". Tal com tú dius, és
    com si no estigués bé deixar que un nen s'aburreixi. Però com sabem amb
    certesa que s'està aburrint?, no sabem què està passant dins del seu cap, per
    sort!. És necessari que un nen "s'aburreixi", i continuü dient que jo no faria
    aquest ús d'"avorriment". Com a mestra, quan veig a una criatura "que no
    està jugant o fent quelcom", m'encanta perquè és a partir d'aquí que surten
    les seves potencialitats, ja sigui en imaginació, creativitat, invenció o,
    simplement, deixar descansar la nostra màquina, com és el cos i la ment.
    És ben sabut que els metges recomanen "desconnectar" durant cinc minuts
    cada dia per a poder connectar amb un mateix......llavors, perquè no els
    permetem fer-ho als infants?. És una reflexió que tots plegats hauríem de
    fer i deixar que "visquin i juguin en llibertat". (Ja sé que aquí es poden
    obrir altres debats però de moment ho deixo aquí, je, je). Fins aviat!.

    ResponElimina
  2. L' infant ha de fer els seus propis descobriments,no es bó que tinguis tantes joguines comercials i estigui molt ocupat en extra-escolars. Ha de ser més lliure i fer anar la seva imaginació en diferents situacions ja que sempre tot li crida l' atenció i mostra molta curiositat per tot el seu voltant. M' ha encantat "la grandesa de l' avorriment"

    ResponElimina