Sovint, quan anem amb els nens a qualsevol lloc, tenim la preocupació de portar joguines perquè no s’avorreixin. Tenir els nens ocupats, és una petita obsessió adulta. Com més joguines tinguin, més distrets estaran, i , de sobte, els nens desapareixen... s’endinsen en un món màgic i únic de la infància, generalment induït per un agent de l’entorn, com per exemple una bassa.
De la por al no saber que amagaven aquelles verdes aigües, a veure passar un peix taronja, i un altre, i un de gris... a experimentar amb un dels fenòmens naturals : la flotació.
Una fulla passejava per la bassa, quan uns menuts ulls la detecten i la volen investigar. Com agafar-la? Amb un pal que també surava al seu costat. Ho intenta un i altre cop, tocar-la és fàcil, però la petita la vol treure, i ha d'activar tot un seguit de recursos mentals per a fer-ho ( la coordinació dels ulls, les mans i l’objecte que vol agafar, per a un infant de 3 anys, no és tan fàcil com sembla, encara molts adults hem de practicar força per no ensopegar amb tanta freqüència). Ho aconsegueix, i hi torna, i un altre cop, i un altre, fins que, del no res, surten unes paraules que diuen: És un vaixell!! i comencen a pujar petits passatgers de fusta, que de cop, cauen a l'aigua i s'enfonsen...
La Carmeta ens ha fet arribar aquesta reflexió i creiem que és prou interessant com per a compartir-la amb tothom:
ResponEliminaHola, m'encanta que treguis aquest tema tan "tabú". Tal com tú dius, és
com si no estigués bé deixar que un nen s'aburreixi. Però com sabem amb
certesa que s'està aburrint?, no sabem què està passant dins del seu cap, per
sort!. És necessari que un nen "s'aburreixi", i continuü dient que jo no faria
aquest ús d'"avorriment". Com a mestra, quan veig a una criatura "que no
està jugant o fent quelcom", m'encanta perquè és a partir d'aquí que surten
les seves potencialitats, ja sigui en imaginació, creativitat, invenció o,
simplement, deixar descansar la nostra màquina, com és el cos i la ment.
És ben sabut que els metges recomanen "desconnectar" durant cinc minuts
cada dia per a poder connectar amb un mateix......llavors, perquè no els
permetem fer-ho als infants?. És una reflexió que tots plegats hauríem de
fer i deixar que "visquin i juguin en llibertat". (Ja sé que aquí es poden
obrir altres debats però de moment ho deixo aquí, je, je). Fins aviat!.
L' infant ha de fer els seus propis descobriments,no es bó que tinguis tantes joguines comercials i estigui molt ocupat en extra-escolars. Ha de ser més lliure i fer anar la seva imaginació en diferents situacions ja que sempre tot li crida l' atenció i mostra molta curiositat per tot el seu voltant. M' ha encantat "la grandesa de l' avorriment"
ResponElimina