dilluns, 18 de juliol de 2011

LA PANERA DELS TRESORS


És una proposta de joc de descoberta que, es recomana  oferir als nadons , un cop és capaç d’estar-s’hi assegut ( sobre els 6-7 mesos) i que dura fins que perden l’interès ( que sol ser al voltant de l’any).
Tenint en compte  que els nadons exploren el món a través dels sentits, aquesta panera de vímet, omplerta de materials naturals i variats, els permetrà descobrir olors, textures, temperatures, colors, pesos...
Un fet tan evident i habitual dels nadons com és posar-se a la boca tot allò que troba, per a un infant que tot just comença a coordinar moviments, li comporta un gran esforç . Amb la panera dels tresors, l’infant s’inicia en un aprenentatge autònom, doncs davant el gran estímul òptic que se li ofereix, ha de triar quin element vol capturar per explorar-lo a fons. Aquesta és la principal diferència entre aquesta proposta de descoberta i una joguina convencional. Mentre que una joguina acostuma a ser de plàstic , amb sempre els mateixos colors, i amb elements que indiquen la utilitat que té. La panera ofereix diversitat de material, de color y textura, on cada infant farà el seu propi joc depenent del seu moment evolutiu.

La panera dels tresors, és un element que podeu elaborar a casa  (tot i que hi ha empreses que comencen a comercialitzar-les), és important que la deixeu sempre en un mateix espai, a sobre d’una catifa o estora. Es recomana que s’utilitzin uns seixanta elements, que tots els objectes escollits s'han de poder rentar diàriament i cal tenir cura de mantenir-los en bon estat i anar eliminant allò que es faci malbé. Cal renovar-los amb certa freqüència: la presència massa perllongada d'un mateix objecte no estimula l'interès del nen ni satisfà la seva curiositat d'exploració.
Si teniu la possibilitat, oferiu la panera a més d’un infant, amb un màxim de 3, doncs es propicien les primeres relacions i descobertes socials.

Per a saber més:

El joc de la descoberta (1994) Tere Majem i Pepa Òdena. Col·lecció Temes d'Infància núm. 22. AM Rosa Sensat. Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada