Molts cops, quan menys t’ho esperes, sorgeix un procés de descoberta. Avui , com en moltes altres ocasions, ens disposàvem a pintar amb pintura quan de sobte, la Montse s’ha adonat que barrejant els colors, creem colors nous. De sobte, el que fins ara per a ella havia estat una experimentació amb la textura de la pintura, esdevé un interès per a conèixer el nom dels colors que anava creant. Descobrint propietats dels pigments, acaba fent afirmacions tan contundents com que “el negre és el més fort de tot i es menja als altres”. Em sorprèn la pulcritud a l¡hora de fer les barreges, i és que, aquest cop, ja eren amb un objectiu clar, amb una finalitat concreta. Sense adonar-se, ha descobert la cromatologia dels colors.
Quan ja ha fet totes les provatures que ha necessitat, en un paper blanc, ha separat de nou els colors per a fer una composició de dibuixos. Es sentia orgullosa de la seva creació i volia donar-li una utilitat.
Ha agafat la càmera de fotos, per a immortalitzar el seu dibuix, però segueix sense estar convençuda. Vol penjar-ho a la paret, regalar-ho a la seva mestra... al final recordem el joc que vam fer amb una foto, un trencaclosques amb els palets de fusta. Ara l’orgull és màxim!
I és que quan observem i coneixem als infants, ells són qui ens van pautant els seus interessos i les seves necessitats d'aprenentatge. Si l'adult és capaç d'acompanyar-los, de confiar en les seves capacitats, la descoberta a través del joc, està assegurada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada