“Si obrim bé els ulls i les orelles, allà on sigui que l’infant jugui, veurem un desplegament d’imaginació, una font inesgotable de plaer, idees, descobertes, iniciatives de pensament i acció.”
I aquesta afirmació l’hem pogut constatar avui a l’espai de joc. Avui el material seleccionat ha estat de caire natural: pedres (fetes per nosaltres), pals, branquetes, taps de suro, i trossos de fusta.
Deixant triar als infants quin material utilitzar i com utilitzar-lo, els permet crear situacions com la que hem viscut avui, on el temps s’ha aturat, el món ha desaparegut, i la creativitat ha emanat una font de jocs de descoberta.
Jugant i jugant, s’ha produït un tempteig amb els desnivells, buscant la manera de crear unes rampes capaces de resistir el pes dels cotxes. Veient que algunes són més viables que d’altres.
Crear túnels o, millor dit, buscar els recursos per fer passar un objecte per dins d’un altre sense alterar la seva dimensió...
Petits constructors de joc, petits constructors d’aprenentatges, petits constructors de vida.
Molt interessant! Sobretot ara que els pares comencem a pensar en els Reis. Joguines prefabricades i molt estimulants, amb colors llampants i pensades sempre per un adult, ens deixen escurats als pares i els infants acaben jugant més amb l'embolcall.
ResponEliminaQuè és el que realment fa il·lusió als infants? Com els podem acompanyar en el seu desenvolupament? Quins valors els volem donar? Què podríem regala'ls-hi pels Reis o pels aniversaris o en un dia qualsevol?