divendres, 30 de desembre del 2011

UN LLIBRE, UN REGAL

Aquests dies on la màgia ve acompanyada de regals, estaria bé centrar-nos en un regal que, molts cops, manca de valor, els llibres i els contes.

Un regal carregat de vida, de fantasia d’il.lusió, però també un objecte que requereix una “educació” des dels primers mesos de vida. Ja us hem parlat de la importància i del pes de les paraules , de la importància de parlar als infants. Amb aquets escrit, volem reflexionar sobre el respecte i l’actitud davant dels llibres, i sobre quin tipus de llibres són més adients per a cada infant. No acabem  d’estar massa d’acord en que si els infants ens veuen llegir, seran bons lectors.

Creiem que el gust per la lectura s’adquireix, no s’imita. Del que si depèn és del valor que en donem als primers llibres. Fixeu-vos, generalment els contes dels infants, sobretot aquells primers llibres  de cartró dur, acostumem a tractar-los com a una joguina, desant-los en baguls, o cistells, junt als cotxes o les nines. Amb la qual cosa, no els donem un valor específic. Si, en canvi, busquem un espai on col·locar els llibres de forma endreçada, i molt similar a una biblioteca, ja els estem donant el missatge de que aquell objecte és important, i que requereix d’un cert hàbit per a fer-lo servir. Quan presentem els materials amb cert ordre, estem enviant un missatge clar, que requereix una determinada actitud. El primer contacte amb els llibres i els contes, ha de ser acompanyat d’un adult. És un moment perfecte per a relaxar-nos, per fer una cosa plegats. Seiem a terra,al sofà a la cadira , a la falda... necessitem estar tranquils per a poder-nos endinsar en el món de les imatges o els relats que ens faran compartir un viatge. Com tot el que passa per les mans dels nadons, els llibres també els voldran explorar amb la boca, però és important que els anem guiant des de ben petits, que els parlem de com es pot espatllar aquell llibre si el posem a la boca. Si des de ben menuts els acompanyem a descobrir i a donar valor als contes, mica a mica seran capaços d’endinsar-se ells sols en el món de la literatura, fins i tot ens relataran les seves interpretacions d’aquelles imatges que comencen a desxifrar. Així doncs, el més important per a començar a crear una petita biblioteca a casa, és escollir un espai que convidi a seure (una butaca, coixins..), on els llibres siguin fàcils d’agafar i fàcils d’endreçar. Un espai que pugui ser compartit per menuts i ganàpies. I l’altre factor essencial és l’oferta de llibres que proposem.

Nosaltres no pensem que cada llibre tingui la seva edat, doncs els llibres infantils, acostumen a ser faules sobre la realitat, sobre les vivències dels infants, sobre moments evolutius amb certa dificultat, i un conte ben triat, sempre pot ajudar als menuts a entendre millor aquest boig Món...

La nostra recomanació, i tal i com fem nosaltres a casa i a l’escola, és que trieu el llibre segons el moment de l’infant, cal trobar una connexió entre el lector i el llibre per a que es pugui gaudir al cent per cent  de la seva lectura. I sí, parlem de lectura des dels primers mesos de vida, doncs si entenem el procés lector com a les passes que segueix hom per a desxifrar uns grafismes, podrem parlar de la lectura d’imatges, molt abans d’iniciar-se en la parla. Amb gesticulacions, sons... en aquest cas necessitaran de la companyia d’un adult que els escolti i els parli, que sigui la seva veu, i els ajudi a adquirir el vocabulari.

Més endavant, apareixeran “conflictes socials”, és a dir, deixar el xumet, deixar el bolquer... on veure des de la distància com ho viuen uns personatges fantàstics, pot ajudar a empatitzar i a entendre i posar nom a certs sentiments i sensacions.  I què diuen quan apareixen les pors, les rebequeries, quan no es veu l’hora d’anar a dormir, o quan tots els aliments són repugnants...? Fins i tot en aquestes ocasions, la literatura infantil ens pot acompanyar tant a infants com a adults, a entendre els enrenous que es produeixen en el subconscient.

Quan s'inicien en els rols socials, quan comencen a tenir conflictes d'autoestima, llibres com "orelles de papallona" ens poden ajudar a veure que el món té un sentit o un altre segons com nosaltres el volguem veure.

I ja pels més “grandets”, aquí si que tenim feina, aquí si que cal conèixer molt bé al nen o la nena per a encertar les seves inquietuds, doncs les noves tecnologies ja ofereixen tots els recursos inimaginables! Així que aconseguir la companyia d’un llibre no serà tasca fàcil. Tot i que si de ben petits han compartit estones amb els llibres, probablement seran ells mateixos qui facin la tria de la seva biblioteca.

En conclusió, si gaudim i acompanyem, si junts viatgem pel món de la fantasia i la il.lusió que ens proporcionen els llibres, el joc passarà a ser un hàbit, però sempre carregat d’una vida plena d’imaginació i creativitat.

2 comentaris:

  1. Estic totalment d'acord amb el que dieu, però no és una tasca fàcil. Els meus fills de petits adoraven els contes i llibres de tot tipus, tenien la seva biblioteca i l'estona d'explicar-los un conte era màgica. Nosaltres a casa llegim molt. Però s'han anat fent grans i no són bons lectors. Les noves tecnologies poden més que els llibres, i molt cops em pregunto, què em fet malament?

    Feliç any nou des d'unpolsimdesal!

    ResponElimina
  2. Jo crec que com a pares fem tot el que podem i més, i les noves tecnologies també ens poden aportar bones lectures, així que segur que no heu fet res malament!! jo crec que , com en tot, a la vida passem per etapes, segur que vosaltres també vàreu tenir alguna etapa on llegir era una obligació, però després, sempre acabem tornant als llibres.
    Moltes gràcies pel teu comentari, i que tingueu molt bona entrada d'any!
    Una abraçada

    ResponElimina